xo no

 

Però no.
Com ja és habitual.
Com es va veient, en gairebé tot, amb el pas dels anys.
Un s'hi acostuma i ho dona per fet abans de. 
Perquè un sap que no serà,
i s'aferra als origens sense provocar cap alteració de l'ordre no establert.
Un segueix fent el camí que sembla que.
Però no.
I no passa allò que.
I ja es veia a venir. 
I és igual.
Perquè un ja sabia.
I es diu que ja ho sabia i és igual.
Que tot és sempre diferent a.
Que tot reverbera des de temps immemorials.
Des d'abans d'un.
Però ja no ho fa per dins.
Ja  només ho fa per fora.
X dins ja no és igual.
Xqè un ja sap qe ja no.

Qe mai passa allò q.
Q s veia  venir.
I q s igal.
xq j sbia.

ERRORS

I sense parlar-ne, vam començar de zero dins d'un ordre establert pels errors. 

Jo em vaig instal·lar en un barri que no quedés massa allunyat del seu. Ella va seguir amb la seva vida de llibretera i mare exemplar. Per no haver de canviar gairebé res, només va haver d'afegir un cangur a la seva rutina diària. Ja feia temps que volia reprendre la seva afició per la fotografia. Necessitava temps i rutina, va dir a casa, i va aprofitar l'avinentesa per posar-s'hi realment. Em va trucar per primera vegada dos dies més tard. Em va dir de quedar a l'Île Saint-Louis. Un cop allà, va fer fotos de le meravelles dels voltants mentre jo la observava de ben aprop. Sense cap raó en particular, vam anar endinsant-nos en carrers cada cop més estrets, més antics, més sorollosos. Vam trobar una escala oberta i tancable. Hi vam entrar. Vam fer l'amor contra la mateixa porta. Ens vam dir que ens estimàvem. i després, a última hora de la nit, pel wats, vam tenir una conversa lleugera d'enamorats. 

 

Black hair

M'hi apropo. Està llegint. Li demano al passatger del costat si li sap greu de canviar de seient. No li explico el perquè però mentrestant ella aixeca la vista, em reconeix i somriu. Ell accepta encantat. Quan l'home surt al passadís, li ho agraeixo i ella canvia de lloc. Al seient de la finestra hi queda arraconada una senyora gran amb aspecte d'anglesa que aixeca la vista de la revista i ens mira encuriosida per sobre de les ulleres. M'assec i la miro i somric i la veig somriure i me n'adono que és el mateix tipus de somriure que el meu, un que no vol paraules, que ho enten tot sense paraules.  La tinc tant a tocar que qualsevol cosa és massa fàcil de fer i no fem res més que allargar el somriure. Fins que ella em besa i jo li acaricio el cabell.  

http://www.youtube.com/watch?v=ke9PvmCxlcY